imbecil·litzàrem

Potser volíeu: imbecil·litzarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.bə.siɫ.ɫiˈd͡za.ɾəm/, /im.bə.si.ɫiˈd͡za.ɾəm/
	balear /im.bə.siɫ.ɫiˈd͡za.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /im.be.siɫ.ɫiˈd͡za.ɾem/, /im.be.si.ɫiˈd͡za.ɾem/
	valencià /im.be.siɫ.ɫiˈza.ɾem/, /im.be.si.ɫiˈza.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

imbecil·litzàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de imbecil·litzar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb imbecil·litzar

Variants

• [2] imbecil·litzéssim, imbecil·litzéssem, imbecil·litzàssim, imbecil·litzàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: im·be·cil·lit·zà·rem (6)