iconoclasta

Potser volíeu: iconoclastă

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /i.ku.nuˈkɫas.tə/, occidental /i.ko.noˈkɫas.ta/
• Rimes: -asta
• Etimologia: Del llatí , provinent del grec εικονοκλάστης ‎(eikonoklástēs), format pels termes εικον ‎(eikon, «imatge») i κλάστης ‎(klástēs, «trencador»).

Nom

iconoclasta m. f. ‎(plural iconoclastes)

1. Contrari al culte amb imatges que representin la divinitat.
2. Impugnador d'idees tradicionals, rebel.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: iconoclast ^(en)
• Basc: ikonoklasta ^(eu)
• Castellà: iconoclasta ^(es)
• Francès: iconoclaste ^(fr)
• Italià: iconoclasta ^(it)
• Romanès: iconoclast ^(ro) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·co·no·clas·ta (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Romanès

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom

iconoclasta

1. nominatiu i acusatiu definit singular de iconoclastă