Vés al contingut

honesta

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /uˈnes.tə/
balear /oˈnes.tə/, /uˈnes.tə/
Occidental:  /oˈnes.ta/

Adjectiu

[modifica]

honesta f. ‎(plural honestes)

  1. Forma femenina de honest.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ho·nes·ta (3)
  • Heterograma de 7 lletres (aehnost)
  • Anagrama: tahones

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /oˈnes.ta/, meridional /oˈneh.ta/
Americà: alt /oˈnes.t(a)/, baix /oˈneh.ta/

Adjectiu

[modifica]

honesta f. ‎(plural honestas)

  1. forma femenina de honesto

Verb

[modifica]

honesta

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb honestar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb honestar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ho·nes·ta (3)
  • Heterograma de 7 lletres (aehnost)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /hɔˈnɛs.ta/, /hɔˈnɛs.taː/

Adjectiu

[modifica]

honesta

  1. nominatiu femení singular de honestus
  2. nominatiu neutre plural de honestus
  3. vocatiu femení singular de honestus
  4. vocatiu neutre plural de honestus
  5. acusatiu neutre plural de honestus

honestā

  1. ablatiu femení singular de honestus