honestus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /hɔˈnɛs.tʊs/
• Etimologia: De honos.

Adjectiu

honestus m., honesta f., honestum n. ‎(comparatiu honestior, superlatiu hoestissimus)

1. honest
2. honorable

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	honestus	honesta	honestum		honestī	honestae	honesta
Vocatiu	honeste	honesta	honestum		honestī	honestae	honesta
Acusatiu	honestum	honestam	honestum		honestōs	honestās	honesta
Genitiu	honestī	honestae	honestī		honestōrum	honestārum	honestōrum
Datiu	honestō	honestae	honestō		honestīs
Ablatiu	honestō	honestā	honestō		honestīs