guisa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /gi.zə/, occidental /gi.za/
• Etimologia: Del germànic wisa.

Nom

guisa f. ‎(plural guises)

1. Manera de fer.

Derivats

• guisar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: way ^(en)
• Castellà: guisa ^(es) f.
• Francès: manière ^(fr)
• Italià: modo ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: gui·sa (2)
• Anagrames: aguís, aguïs, agúis, agusi, agusí, gasiu, guais, guiàs, sigau

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈɡi.sa/

Americà: alt /ˈɡi.s(a)/, baix /ˈɡi.sa/

• Rimes: -isa
• Etimologia: D'un germànic *wîsa.

Nom

guisa f. ‎(plural guisas)

1. guisa, manera

Sinònims

• modo, manera

Verb

guisa

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb guisar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb guisar

Variants

• [2]: (voseo) guisá

Miscel·lània

• Síl·labes: gui·sa (2)
• Anagrames: guais, guias, guías, sigua

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre guisa