gruta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡɾu.tə/, occidental /ˈɡɾu.ta/
• Rimes: -uta
• Etimologia: Del sicilià grutta, del llatí vulgar *crupta, del clàssic crypta, segle XV, doblet del cultisme cripta.

Nom

gruta f. ‎(plural grutes)

1. Cavitat en la roca o la terra que fa de refugi.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: grotto ^(en)
• Castellà: gruta ^(es) f.
• Francès: grotte ^(fr) f.
• Italià: grotta ^(it) f.
• Portuguès: gruta ^(pt) f.
• Sicilià: grutta ^(scn) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: gru·ta (2)
• Anagrama: ragut

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈɡɾu.ta/

Americà: alt /ˈɡɾu.t(a)/, baix /ˈɡɾu.ta/

• Rimes: -uta
• Etimologia: Del sicilià grutta, del llatí vulgar *crupta, del clàssic crypta, segle XV. Doblet del cultisme cripta.

Nom

gruta f. ‎(plural grutas)

1. gruta

Relacionats

• grotesco

Miscel·lània

• Síl·labes: gru·ta (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre gruta