cripta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɾip.tə/, occidental /ˈkɾip.ta/
• Etimologia: Del llatí crypta, del grec antic κρύπτη ‎(krúptē), femení de κρυπτός ‎(kruptós, «amagat»), segle XIX. Doblet de l’anterior gruta via l’italià.

Nom

cripta f. ‎(plural criptes)

1. Habitació subterrània que, generalment forma part d'esglésies o castells, i que s'utilitzava com a lloc d'enterrament o com a lloc segur per desar relíquies.
2. Cavitat glandular.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Krypta ^(de) f.
• Anglès: crypt ^(en)
• Castellà: cripta ^(es)
• Eslovac: krypta ^(sk) f.
• Esperanto: kripto ^(eo)

• Francès: crypte ^(fr)
• Italià: cripta ^(it)
• Polonès: krypta ^(pl) f.
• Portuguès: cripta ^(pt) f.
• Rus: кри́пта ^(ru) f. ‎(kripta)

Miscel·lània

• Síl·labes: crip·ta (2)
• Heterograma de 6 lletres (aciprt)
• Anagrama: Pitarc

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈkɾip.ta/

Americà: alt /ˈkɾip.t(a)/, baix /ˈkɾip.ta/

• Rimes: -ipta
• Etimologia: Del llatí crypta.

Nom

cripta f. ‎(plural criptas)

1. (arquitectura) cripta

Miscel·lània

• Síl·labes: crip·ta (2)
• Heterograma de 6 lletres (aciprt)

Vegeu també

• cripta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].