gluttio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɡlʊt.tɪ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *gʷel- («gola»).

Verb

gluttiō ‎(1a present^?), gluttīs ‎(2a present), gluttīre ‎(infinitiu), gluttīvī ‎(perfet), gluttītum ‎(supí)

1. engolir, empassar

Variants

• glutiō

Derivats

• dēgluttiō
• ingluttiō

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, volum II, ed. Francke, Berna, 1959, p. 364-365