glauc

Català

• Pronúncia: /ɡɫawk/
• Etimologia: Formació culta del llatí glaucus ‎(«verdós»), del grec antic γλαυκός ‎(glaukós, «lluent, ulls clars»). Homer descriu la deessa Atena com a γλανκώπις ‎(glaukopis, «d’ulls lluents o clars») i es relaciona amb el mussol i l’olivera.

Adjectiu

glauc m. ‎(femení glauca, plural masculí glaucs, plural femení glauques)

1. (científic, poètic) Verd pàl·lid grisós.

   #6082B6

2. (botànica) Cobert amb pruïna o floridura d’aspecte grisenc, blavós o blanquinós.

Derivats

• glaucescent

Relacionats

• glaucoma (malaltia caracteritzada per una pupil·la verdosa)

Notes

En botànica i zoologia pot indicar espècies amb colors que varien entre gris pàl·lid i verd blavós.

• 

  Fulles glauques d’àloe

• 

  Grans de raïm glaucs

• 

  Gavià glauc

• 

  Coronil·la glauca

• 

  Guacamai glauc

Traduccions

Verd pàl·lid grisós

• Anglès: glaucous ^(en)
• Castellà: glauco ^(es)

• Francès: glauque ^(fr)
• Italià: glauco ^(it)

Nom

Glauc atlàntic

glauc m. ‎(plural glaucs)

1. Mol·lusc marí nudibranqui de color blau marí argentat (Glaucus).

Vegeu també

• Glauc a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot