glauc

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /ɡɫawk/
  • Etimologia: Formació culta del llatí glaucus ‎(«verdós»), del grec antic γλαυκός ‎(glaukós, «lluent, ulls clars»). Homer descriu la deessa Atena com a γλανκώπις ‎(glaukopis, «d’ulls lluents o clars») i es relaciona amb el mussol i l’olivera.

Adjectiu[modifica]

glauc m. ‎(femení glauca, plural masculí glaucs, plural femení glauques)

  1. (científic, poètic) Verd pàl·lid grisós.
    #6082B6
  2. (botànica) Cobert amb pruïna o floridura d’aspecte grisenc, blavós o blanquinós.

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

  • glaucoma (malaltia caracteritzada per una pupil·la verdosa)

Notes[modifica]

En botànica i zoologia pot indicar espècies amb colors que varien entre gris pàl·lid i verd blavós.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

Glauc atlàntic

glauc m. ‎(plural glaucs)

  1. Mol·lusc marí nudibranqui de color blau marí argentat (Glaucus).

Vegeu també[modifica]