gentil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʒənˈtiɫ/, balear /ʒənˈtiɫ/
	alguerès /d͡ʒɛnˈtil/
Occidental:	/d͡ʒenˈtiɫ/

• Rimes: -il
• Etimologia: Del llatí gentīlis ‎(«parent»), de família, segle XIV.

Adjectiu

gentil inv. ‎(plural gentils)

1. Que actua amb cortesia.

Traduccions

Que actua amb cortesia

• Anglès: gentle ^(en)
• Castellà: gentil ^(es)
• Francès: gentil ^(fr)
• Italià: gentile ^(it)

Nom

gentil m. f. ‎(plural gentils)

1. Per als jueus, els estrangers, els pertanyents a qualsevol altra ètnia.

Traduccions

No jueu

• Alemany: Nichtjude ^(de) m.
• Anglès: gentile ^(en)
• Basc: jentil ^(eu)
• Castellà: gentil ^(es)
• Francès: gentil ^(fr)
• Italià: gentile ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: gen·til (2)
• Heterograma de 6 lletres (egilnt)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /xenˈtil/, meridional \heŋˈtil\

Americà: alt /x(e)nˈtil/, baix \heŋˈtil\, austral /xenˈtil/

• Rimes: -il
• Etimologia: Del llatí gentīlis ‎(«parent»).

Adjectiu

gentil inv. ‎(plural gentiles)

1. gentil

Nom

gentil m. f. ‎(plural gentiles)

1. gentil

Miscel·lània

• Síl·labes: gen·til (2)
• Heterograma de 6 lletres (egilnt)