gentil

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ʒənˈtiɫ/, occidental /d͡ʒenˈtiɫ/
  • Rimes: -il
  • Etimologia: Del llatí gentīlis ‎(«parent»), de família, segle XIV.

Adjectiu[modifica]

gentil inv. ‎(plural gentils)

  1. Que actua amb cortesia.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

gentil m. f. ‎(plural gentils)

  1. Per als jueus, els estrangers, els pertanyents a qualsevol altra ètnia.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: gen·til (2)
  • Heterograma de 6 lletres (egilnt)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /xenˈtil/, meridional \heŋˈtil\
Americà: alt /x(e)nˈtil/, baix \heŋˈtil\, austral /xenˈtil/
  • Rimes: -il
  • Etimologia: Del llatí gentīlis ‎(«parent»).

Adjectiu[modifica]

gentil inv. ‎(plural gentiles)

  1. gentil

Nom[modifica]

gentil m. f. ‎(plural gentiles)

  1. gentil

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: gen·til (2)
  • Heterograma de 6 lletres (egilnt)