Vés al contingut

gefallen

De Viccionari

Alemany[modifica]

  • Pronúncia: /ɡəˈfaln̩/
  • Etimologia: Del germànic gifallan, del protogermànic *fallaną, derivat del protoindoeuropeu *pōl-.

Verb[modifica]

gefallen

  1. (reflexiu) complaure
    Ex.: Unser Reichstag, der nun so lange schon tagt, ohne daß es dadurch aufgehört hätte, Nacht zu sein im lieben Vaterlande, gefällt sich in selbstgefälliger Geschwätzigkeit und in langweiligen Interpellationen. (Traducció:«El nostre parlament, tenia ara reunions molt llargues, sense interrupcions, fins a la nit, complaguts en discursos sobre l'estimada pàtria, amb intervencions d'avorrida autosuficiència.»)
  2. (intransitiu, amb datiu) agradar
    Ex.: Diese Hose gefällt mir. (traducció: «M'agraden aquests pantalons.»)

Conjugació[modifica]

Infinitiu gefallen
Verb auxiliar haben
Participi passat gefallen
Temps passat ich gefiel
Participi present gefallend
Tercera persona sing. present er/sie gefällt