complaure

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /kumˈplaw.ɾə/, occidental /komˈplaw.ɾe/
  • Rimes: -awɾe
  • Etimologia: Del prefix com- i plaure.
  • Anagrama: proclameu

Verb[modifica]

com·plau·re trans., pron. ‎(pronominal complaure's)

  1. Satisfer la voluntat d'algú.
    Això d'anar a classe de piano ho fa només per complaure son pare.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]