complaure

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /kumˈplaw.ɾə/, occidental /komˈplaw.ɾe/
  • Rimes: -awɾe
  • Etimologia: Del prefix com- i plaure.

Verb[modifica]

complaure trans., pron. ‎(pronominal complaure's)

  1. Satisfer la voluntat d'algú.
    Això d'anar a classe de piano ho fa només per complaure son pare.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: com·plau·re (3)
  • Heterograma de 9 lletres (acelmopru)
  • Anagrama: proclameu

Vegeu també[modifica]