gavella

Català

Oriental:	central /ɡəˈβe.ʎə/, balear /ɡəˈve.ʎə/
Occidental:	nord-occidental /ɡaˈβe.ʎa/
	valencià /ɡaˈve.ʎa/, /ɡaˈβe.ʎa/

Rimes: -eʎa
Homòfon: gabella
Etimologia: Discutida, segle XIV. Tradicionalment d’origen cèltic, del gàl·lic gabella (846), del protocèltic *gabaglā ‎(‘presa, agafament’). Compareu amb el gal·lès gafael ‎(‘empunyar’), irlandès antic gabál ‎(‘presa’).^[1]. Per a Coromines, del llatí *cavella, diminutiu de cavus ‎(‘buit de dins, conca de la mà’), cognat del piemontès ciavela.

gavella f. ‎(plural gavelles)

↑ Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, 2.ª ed., Paris, Errance, 2003, pàg. 172.