Vés al contingut

gavella

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ɡəˈβe.ʎə/, balear /ɡəˈve.ʎə/
Occidental:  nord-occidental /ɡaˈβe.ʎa/
valencià /ɡaˈve.ʎa/, /ɡaˈβe.ʎa/
  • Rimes: -eʎa
  • Homòfon: gabella
  • Etimologia: Discutida, segle XIV. Tradicionalment d’origen cèltic, del gàl·lic gabella (846), del verb *gab- ‎(«agafar, aguantar») (segle XII); cfr. gal·lès gafael ‎(«empunyar»), irlandès antic gabál ‎(«presa»).[1]. Per a Coromines, del llatí *cavella, diminutiu de cavus ‎(«buit de dins, conca de la mà»), cognat del piemontès ciavela.

gavella f. ‎(plural gavelles)

  1. Feix petit d'espigues tallades.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ga·ve·lla (3)
  • Anagrama: llegava

Vegeu també

[modifica]
  1. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, 2.ª ed., Paris, Errance, 2003, pàg. 172.