gavella
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ɡəˈβe.ʎə/, balear /ɡəˈve.ʎə/ Occidental: nord-occidental /ɡaˈβe.ʎa/ valencià /ɡaˈve.ʎa/, /ɡaˈβe.ʎa/
- Rimes: -eʎa
- Homòfon: gabella
- Etimologia: Discutida, segle XIV. Tradicionalment d’origen cèltic, del gàl·lic gabella (846), del verb *gab- («agafar, aguantar») (segle XII); cfr. gal·lès gafael («empunyar»), irlandès antic gabál («presa»).[1]. Per a Coromines, del llatí *cavella, diminutiu de cavus («buit de dins, conca de la mà»), cognat del piemontès ciavela.
Nom
[modifica]gavella f. (plural gavelles)
Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Traduccions
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: ga·ve·lla (3)
- Anagrama: llegava
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat
- ↑ Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, 2.ª ed., Paris, Errance, 2003, pàg. 172.