gavella

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɡəˈβe.ʎə/, balear /ɡəˈve.ʎə/
Occidental:	nord-occidental /ɡaˈβe.ʎa/
	valencià /ɡaˈve.ʎa/, /ɡaˈβe.ʎa/

• Rimes: -eʎa
• Homòfon: gabella
• Etimologia: Discutida, segle XIV. Tradicionalment d’origen cèltic, del gàl·lic gabella (846), del verb *gab- ‎(«agafar, aguantar») (segle XII); cfr. gal·lès gafael ‎(«empunyar»), irlandès antic gabál ‎(«presa»).. Per a Coromines, del llatí *cavella, diminutiu de cavus ‎(«buit de dins, conca de la mà»), cognat del piemontès ciavela.

Nom

gavella f. ‎(plural gavelles)

1. Feix petit d'espigues tallades.

Derivats

• gavell

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Garbe ^(de) f.
• Anglès: sheaf ^(en)
• Castellà: gavilla ^(es)
• Francès: gerbe ^(fr) f.
• Italià: covone ^(it) m.
• Neerlandès: schoof ^(nl) f., garf ^(nl) m.
• Polonès: snop ^(pl) m.
• Portuguès: gavela ^(pt) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: ga·ve·lla (3)
• Anagrama: llegava

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat