garrotejàreu

Potser volíeu: garrotejareu

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ɡə.ru.təˈʒa.ɾəw/, balear /ɟə.ro.təˈd͡ʒa.ɾəw/, /ɡə.ru.təˈʒa.ɾəw/

Occidental: nord-occidental /ɡa.ro.teˈʒa.ɾew/, valencià /ɡa.ro.teˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

gar·ro·te·jà·reu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de garrotejar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb garrotejar

Variants

• [2] garrotegéssiu, garrotegésseu, garrotejàssiu, garrotejàsseu