garrotejàrem

Potser volíeu: garrotejarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɡə.ru.təˈʒa.ɾəm/
	balear /ɡə.ro.təˈd͡ʒa.ɾəm/, /ɡə.ru.təˈʒa.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /ɡa.ro.teˈʒa.ɾem/, valencià /ɡa.ro.teˈd͡ʒa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

garrotejàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de garrotejar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb garrotejar

Variants

• [2] garrotegéssim, garrotegéssem, garrotejàssim, garrotejàssem