ganyip

De Viccionari


Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ɡəˈɲip/, occidental /ɡaˈɲip/
  • Rimes: -ip
  • Etimologia: D’origen argòtic per «menjar, menjada»,[1] del caló jallipí ‎(«gana»), relacionat amb hallar ‎(xəljá, «halar, menjar»).

Nom[modifica]

ganyip m. ‎(plural ganyips)

  1. (sovint en plural) Menjar lleuger de fruita seca barrejada, especialment en una excursió.
    «Mentres preparen els ganyips correrem per la sorra.» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuic, 1908)
    «Sí, als músics ens tractaven bé i a vegades ens regalaven una llangonissa, una embosta de ganyips, un pot de mel i hasta algun pollastre.» (Ramon Solsona, L'home de la maleta, 2021)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ga·nyip (2)
  • Heterograma de 6 lletres (aginpy)

Vegeu també[modifica]

  1. ↑ J. Givanel i Mas, «Notes per a un vocabulari de l'argot barceloní», a Butlletí de Dialectologia Catalana, IEC, 1919, p. 36
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=ganyip&oldid=2172408»