fus

Català

fus de filar

• Pronúncia: /ˈfus/
• Rimes: -us
• Etimologia: Del llatí fūsus, segle XIV.

Nom

fus m. ‎(plural fusos)

1. Instrument, ample del mig i estret als extrems, que es fa servir per a convertir matèries primeres (flocs de llana, boles de cotó) en fil.
2. Cadascun dels espais entre meridians, que es fan servir per a marcar les diferents zones horàries del planeta Terra.

Derivats

• afusar

Traduccions

Traduccions: fus

• Anglès: spindle ^(en)
• Castellà: huso ^(es)

• Francès: broche ^(fr)fuseau ^(fr)
• Italià: mandrino ^(it)fuso ^(it)

Verb

fus

1. (balear) participi masculí singular del verb fondre

Vegeu també

• Fus a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot