fruor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfrʊ.ɔr/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bʰrūg- («gola»).

Verb

fruor ‎(1a present^?), frueris ‎(2a present), fruī ‎(infinitiu), fructus sum ‎(perfet); deponent

1. fruir, aprofitar, usar

Derivats

• frūniscor
• frūmen

Relacionats

• fructus
• frux

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.145