fragata

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fɾəˈɣa.tə/, occidental /fɾaˈɣa.ta/
Rimes: -ata
Homòfon: fregata
Etimologia: Del sicilià fragata, segle XVI, del grec antic ἄφρακτος ‎(áphraktos, «sense coberta»), o bé de naufragata ‎(«naufragada») entès per influx català com a dos mots separats.

fragata f. ‎(plural fragates)

Vaixell lleuger de guerra, de vela i rems utilitzat especialment a la Mediterrània en els segles XIV i XV.
Vaixell lleuger de guerra a vela i sense rems utilitzat pels neerlandesos en la Guerra dels Vuitanta Anys durant la batalla de les dunes (1583).
Vaixell de vela amb tres pals amb veles quadrades, cangrea i quan és de guerra té una sola coberta de canons. Cal assenyalar que també són fragates les evolucions d'aquest vaixell que l'han dut a portar màquina de vapor (amb pales o hèlice), però sense abandonar les veles, i fins i tot a blindar-ne el buc o a construir-lo totalment metàl·lic.
Vaixell de guerra a motor i sense veles superior a la corbeta i inferior al destructor utilitzat des de poc abans de la segona guerra mundial (els anomenats pels alemanys Flottenbegleiter), la reintroducció d'aquest nom, però, es va realitzar en 1944 i prové de la flota britànica (des dels vaixells classe Bay).
(peixos) aranya fragata