forrellar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /fu.rəˈʎa/
balear /fo.rəˈʎa/, /fu.rəˈʎa/
Occidental:  nord-occidental /fo.reˈʎa/
valencià /fo.reˈʎaɾ/, /fo.reˈʎa/

Verb[modifica]

forrellar trans.

  1. Tancar amb forrellat.
    «Barrar ben bé les portes, y forrellar els reixats dels barris, y posar les baldes als corrals.» (Raimon Caselles, Les Multituds, vol. 56-57, Quaderns Literaris, Barcelona, 1935)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: forrello, forrella, forrellem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: for·re·llar (3)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB