foner

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fuˈne/
	balear /foˈne/, /fuˈne/
Occidental:	nord-occidental /foˈne/, valencià /foˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De fona i el sufix -er.

Nom

foner m. ‎(plural foners)

1. Guerrer armat amb una fona.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: slinger ^(en)
• Castellà: hondero ^(es)
• Francès: frondeur ^(fr)
• Italià: fromboliero ^(it)
• Portuguès: fundaeiro ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: fo·ner (2)
• Anagrames: foren, ofrèn, orfen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot