flotter

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /floˈte/
    àudio
  • Etimologia: Del protogermànic *flutōną («surar, nedar»), del protoindoeuropeu *plew-, *plōw-.

Verb[modifica]

flotter

  1. flotar, surar
    Lorsqu’un cadavre flotte à peu de distance d’un rivage plat, il est bien rare que le flot ne l’y rejette pas tôt ou tard.[1]—«Quan un cadàver sura a poca distància d'una riba plana, és ben estrany que el corrent no l'acabi traient més tard o més aviat.»
  2. bascular, fluctuar, oscil·lar
    […], ni la très-noble et très-sèche mademoiselle d’Hérouville qui flotte entre trente et cinquante ans, sans se décider à un chiffre tolérable.[2]—«, ni la molt noble i molt aspra senyoreta d'Hérouville, que fluctua entre els trenta i els cinquanta anys, sense decidir-se per una xifra acceptable.»
  3. afluixar
    Laisser flotter les rênes de son coursier.—«Deixar fluixes les regnes del cavall.»

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Jules Verne, L’Île mystérieuse, ed.Jules Hetzel et Cie, 1874, p. 63
  2. Honoré de Balzac, Modeste Mignon, 1844