flotter

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /floˈte/
    àudio
  • Etimologia: Del protogermànic *flutōną («surar, nedar»), del protoindoeuropeu *plew-, *plōw-.

Verb[modifica]

flotter

  1. flotar, surar
    «Lorsqu’un cadavre flotte à peu de distance d’un rivage plat, il est bien rare que le flot ne l’y rejette pas tôt ou tard.» (Jules Verne, L’Île mystérieuse, ed.Jules Hetzel et Cie, 1874, p. 63)
    Quan un cadàver sura a poca distància d'una riba plana, és ben estrany que el corrent no l'acabi traient més tard o més aviat.
  2. bascular, fluctuar, oscil·lar
    «[…], ni la très-noble et très-sèche mademoiselle d’Hérouville qui flotte entre trente et cinquante ans, sans se décider à un chiffre tolérable.» (Honoré de Balzac, Modeste Mignon, 1844)
    , ni la molt noble i molt aspra senyoreta d'Hérouville, que fluctua entre els trenta i els cinquanta anys, sense decidir-se per una xifra acceptable.
  3. afluixar
    Laisser flotter les rênes de son coursier.
    Deixar fluixes les regnes del cavall.

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Trésor de la langue française informatisé sobre flotter