finolis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fiˈnɔ.ɫis/
• Rimes: -ɔlis
• Etimologia: Derivat de fi ‎(‘d’educació exquisida’) amb una terminació popular, potser per analogia amb panolis, principi del segle XX.

Adjectiu

finolis inv. inv.

1. (despectiu) Afectat de finor, amaneradament fi.

   «En el nostre país, la gent rica, distingida i finolis és contrària a l'all.» (Josep Pla, El que hem menjat, 1972)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: snobby ^(en)
• Castellà: finolis ^(es)
• Francès: snobinard ^(fr)

Nom

finolis m. f. ‎(plural invariable)

1. (despectiu) Persona afectada de finor.

   «El senyor Felip fa espetegar un renec i la seva dona se'n queixa i llavors ell li diu finolis i barcelonina cap de tupina.» (Maria Barbal, País íntim, 2005)

Relacionats

• esnob

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·no·lis (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /fiˈno.lis/, meridional /fiˈno.lih/

Americà: alt /fiˈno.l(i)s/, baix /fiˈno.lih/, austral /fiˈno.lis/

• Rimes: -olis
• Etimologia: Probablement del català finolis, darrer quart del segle XX.

Adjectiu

finolis inv. inv.

1. (despectiu) finolis

Nom

finolis m. f. ‎(plural invariable)

1. (despectiu) finolis

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·no·lis (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre finolis