fideu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fiˈðɛw/
• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del mossàrab valencià *fidews ‎(literalment ‘creixences’) documentat en àrab andalusí فِدَاوِش ‎(fidāwiš) (conservat al Marroc i Algèria), de *fidear (conservat en judeocastellà), de l’àrab فِضْ ‎(fiḍ), imperatiu de فَاضَ ‎(fāḍa, ‘sobreeixir, créixer’), per la propietat d’augmentar de gruix i llargada quan es couen, segle XIV.

Nom

fideu m. ‎(plural fideus)

1. (normalment en plural) Pasta de farina en forma de fil o corda.
2. (peixos) congre

Descendents

• Aragonès: fideu
• Castellà: fideo
  • Portuguès: fidéus
• Francoprovençal: fidè
• Occità: fidèu
  • Lígur: fidelli, fidei
    • Vènet: fidê
      • Grec: φιδές ‎(fidés)
        • Romanès: fidea
• Sard: findeus
  • Català alguerès: findeu

Traduccions

Traduccions

• Anglès: noodle ^(en)
• Aragonès: fideu ^(an) m.
• Asturià: fidéu ^(ast) m.
• Castellà: fideo ^(es) m.
• Francès: vermicelle ^(fr) m.
• Gallec: fideo ^(gl) m.
• Occità: vermicèli ^(oc) m., fidèu ^(oc) m.
• Romanès: fidea ^(ro) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·deu (2)
• Anagrama: deufí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat, Termcat