fiasco
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /fiˈas.ku/, balear /fiˈas.ko/, /fiˈas.ku/
- Occidental: /fiˈas.ko/
- Etimologia: De l'italià fiasco, del gòtic *flaskô («vímet d’una ampolla»), doblet de flascó. El sentit figurat prové de l’argot teatral fare fiasco perquè l’actor Dominique Biancolelli (1636-1688) va llançar un flascó a terra enfadat amb la reacció del públic.[1]
Nom[modifica]
fiasco m. (plural fiascos)
- Fracàs, en especial quan es refereix a actuacions que afecten un públic nombrós, o bé, són en directe.
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: fi·as·co (3)
- Heterograma de 6 lletres (acfios)