fiasco

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /fiˈas.ku/
balear /fiˈas.ko/, /fiˈas.ku/
Occidental:  /fiˈas.ko/
  • Etimologia: De l'italià fiasco, del gòtic *flaskô ‎(«vímet d’una ampolla»), doblet de flascó. El sentit figurat prové de l’argot teatral fare fiasco perquè l’actor Dominique Biancolelli (1636-1688) va llançar un flascó a terra enfadat amb la reacció del públic.[1]

Nom[modifica]

fiasco m. ‎(plural fiascos)

  1. Fracàs, en especial quan es refereix a actuacions que afecten un públic nombrós, o bé, són en directe.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fi·as·co (3)
  • Heterograma de 6 lletres (acfios)

Vegeu també[modifica]