fiasco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /fiˈas.ku/, balear /fiˈas.ko/, /fiˈas.ku/

Occidental: /fiˈas.ko/

• Etimologia: De l'italià fiasco, del gòtic *flaskô ‎(«vímet d’una ampolla»), doblet de flascó. El sentit figurat prové de l’argot teatral fare fiasco perquè l’actor Dominique Biancolelli (1636-1688) va llançar un flascó a terra enfadat amb la reacció del públic.

Nom

fiasco m. ‎(plural fiascos)

1. Fracàs, en especial quan es refereix a actuacions que afecten un públic nombrós, o bé, són en directe.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: fiasco ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·as·co (3)
• Heterograma de 6 lletres (acfios)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC