fetge

Català

• Pronúncia: oriental /ˈfed.ʒə/, occidental /ˈfe.d͡ʒe/

Informal: /ˈfe.t͡ʃe/

• Etimologia: Del llatí vulgar *feticu, de fīcātum, derivat de ficus ‎(«figa»), per la locució iecur ficatum ‎(«fetge engreixat amb figues»).

Nom

fet·ge f. ‎(plural fetges)

1. Òrgan i glàndula del cos humà i d'altres animals, encarregat de funcions digestives (segrega bilis), participa en el metabolisme, sintetitza la proteïna del plasma, emmagatzema vitamines, etc.

Traduccions

Òrgan

• Alemany: Leber ^(de) f.
• Anglès: liver ^(en)
• Castellà: hígado ^(es)
• Eslovac: pečeň ^(sk) f.
• Esperanto: hepato ^(eo)
• Francès: foie ^(fr)

• Indonesi: hati ^(id)
• Italià: fegato ^(it) m.
• Llatí: iecur ^(la) n.
• Polonès: wątroba ^(pl) f.
• Portuguès: fígado ^(pt) m.
• Rus: пе́чень ^(ru) f. ‎(petxen)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català