fanum

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfaː.nʊm/
  • Etimologia: Segons Livi deriva de fari ‎(«dir») i voldria dir «un lloc dit temple»[1]; però tenint en compte que en oscà existien els termes fesna i fesnum amb el significat de («sanctuari»), cal suposar que la forma primitiva en llatí va ser *fas-num, i derivaria de fas ‎(«diví, per mandat diví»), que segons Pokorny procedeix de l'arrel protoindoeuropea *dhes- («diví»). Segons Beekes, fanum ve de *fas-nom, procedent del protoindoeuropeu *dʰh₁s («fer»).

Nom[modifica]

fānum n. ‎(genitiu fānī)

2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu fānum fāna
Vocatiu fānum fāna
Acusatiu fānum fāna
Genitiu fānī fānōrum
Datiu fānō fānīs
Ablatiu fānō fānīs
  1. recinte sagrat
  2. temple

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.259
  • Robert Beekes, Alexander Lubotsky, Etymological Dictionary of Latn and the other Italic languages, 1991
  1. Titus Livi Ab Urbe condita X, 37: fanum, id est locus templo effatus