fanum

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈfaː.nʊm/
• Etimologia: Segons Livi deriva de fari ‎(‘dir’) i voldria dir «un lloc dit temple»; però tenint en compte que en oscà existien els termes fesna i fesnum amb el significat de («sanctuari»), cal suposar que la forma primitiva en llatí va ser *fas-num, i derivaria de fas ‎(‘diví, per mandat diví’), que segons Pokorny procedeix de l'arrel protoindoeuropea *dhes- («diví»). Segons Beekes, fanum ve de *fas-nom, procedent del protoindoeuropeu *dʰh₁s («fer»).

Nom

fānum n. ‎(genitiu fānī)

1. recinte sagrat
2. temple

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	fānum	fāna
Vocatiu	fānum	fāna
Acusatiu	fānum	fāna
Genitiu	fānī	fānōrum
Datiu	fānō	fānīs
Ablatiu	fānō	fānīs

Sinònims

• templum, aedes, delubrum

Derivats

• fānāticus
• profanō
• profānus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.259
• Robert Beekes, Alexander Lubotsky, Etymological Dictionary of Latn and the other Italic languages, 1991