Vés al contingut

faena

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /fəˈe.nə/, occidental /faˈe.na/
  • Rimes: -ena
  • Etimologia: Del llatí vulgar *facenda, del clàssic facienda ‎(«coses a fer»), del verb facio ‎(«fer»), segle XIII.

faena f. ‎(plural faenes)

  1. (antic, occidental) feina

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

faena f. ‎(plural faenas o faenes)

  1. feina
    «Al present yo tinch molta faena, però si vós me pagau bé yo contentaré la voluntat vostra.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

Variants

[modifica]

Descendents

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /faˈe.na/
Americà: alt /f(a)ˈe.na/, baix /faˈe.na/

faena f. ‎(plural faenas)

  1. feina
  2. mala passada

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Verb

[modifica]

faena

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb faenar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb faenar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre faena