faena

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fəˈe.nə/, occidental /faˈe.na/
• Rimes: -ena
• Etimologia: Del llatí vulgar *facenda, del clàssic facienda ‎(«coses a fer»), del verb facio ‎(«fer»), segle XIII.

Nom

faena f. ‎(plural faenes)

1. (antic, occidental) feina

Miscel·lània

• Síl·labes: fa·e·na (3)
• Anagrames: afaén, afane

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV

Català antic

Nom

faena f. ‎(plural faenas o faenes)

1. feina

   «Al present yo tinch molta faena, però si vós me pagau bé yo contentaré la voluntat vostra.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

Variants

• fahena, fasena, fazenda, feina

Descendents

• Aragonès: fayena
• Castellà: faena
• Català: faena, feina
• Gallec: faena
• Portuguès: faina
• Sard: faina

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /faˈe.na/

Americà: alt /f(a)ˈe.na/, baix /faˈe.na/

• Rimes: -ena
• Etimologia: Del català antic faena, del llatí facienda, doblet de hacienda.

Nom

faena f. ‎(plural faenas)

1. feina
2. mala passada

Sinònims

• [1]: quehacer, trabajo

Derivats

• faenar

Verb

faena

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb faenar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb faenar

Variants

• [2]: (voseo) faená

Miscel·lània

• Síl·labes: fa·e·na (3)
• Anagrames: afane, afané, afean, anafe

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre faena