euplea

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈew.plɛ.a/

Nom[modifica]

euplea f. ‎(genitiu eupleae)

  1. (botànica) Planta desconeguda

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu euplea eupleae
Vocatiu euplea eupleae
Acusatiu eupleam eupleās
Genitiu eupleae eupleārum
Datiu eupleae eupleīs
Ablatiu eupleā eupleīs


Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Plin. 25, 130.
  • Gaffiot, Félix. «euplea». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 607.