etivocar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ti.βuˈka/
	balear /ə.ti.voˈka/, /ə.ti.vuˈka/
Occidental:	nord-occidental /e.ti.βoˈka/
	valencià /e.ti.voˈkaɾ/, /e.ti.βoˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Variant de equivocar per dissimilació.

Verb

etivocar trans.

1. (col·loquial, també humorístic, central i menorquí) Forma alternativa de equivocar.

   «Cuidado, Enriqueta, no t'etivoquis, són els teus els que t'han girat l'esquena.» (Ramon Solsona, L'home de la maleta, 2011)

   «Hai dit al Comitè que n'estareu orgullosos. —Ens mirà en silenci—: Que m'etivoco, potser?» (Jaume Cabré, L'ombra de l'eunuc, 1996)

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	etivocar			haver etivocat
gerundi	etivocant			havent etivocat
participi	etivocat, etivocada, etivocats, etivocades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	etivoco	etivoques	etivoca	etivoquem	etivoqueu	etivoquen
	etivoc			etivocam	etivocau		bal
imperfet	etivocava	etivocaves	etivocava	etivocàvem	etivocàveu	etivocaven
passat simple	etivoquí	etivocares	etivocà	etivocàrem	etivocàreu	etivocaren
futur	etivocaré	etivocaràs	etivocarà	etivocarem	etivocareu	etivocaran
condicional	etivocaria	etivocaries	etivocaria	etivocaríem	etivocaríeu	etivocarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	etivoqui	etivoquis	etivoqui	etivoquem	etivoqueu	etivoquin
imperfet	etivoqués	etivoquessis	etivoqués	etivoquéssim	etivoquéssiu	etivoquessin
		etivoquesses		etivoquéssem	etivoquésseu	etivoquessen
	etivocàs	etivocassis	etivocàs	etivocàssim	etivocàssiu	etivocassin	bal
		etivocasses		etivocàssem	etivocàsseu	etivocassen	bal (1)
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	etivoca	etivoqui	etivoquem	etivoqueu	etivoquin
	–				etivocau		bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... etivocat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... etivocar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... etivocat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... etivocat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... etivocat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... etivocat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... etivocar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... etivocat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... etivocat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... etivocat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: etivoco, etivoca, etivoquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ti·vo·car (4)
• Heterograma de 8 lletres (aceiortv)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB