esvaniré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.bə.niˈɾe/, balear /əz.və.niˈɾe/
Occidental:	nord-occidental /ez.βa.niˈɾe/
	valencià /ez.va.niˈɾe/, /ez.βa.niˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

esvaniré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de esvanir.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·va·ni·ré (4)
• Anagrames: avenir-se, envaïres, enviar-se, enviares, esvaïren, reenviàs, vesarien