estor

Català

estor (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈtor/, occidental /esˈtoɾ/
• Rimes: -oɾ
• Homòfon: astor
• Etimologia: Del francès store ‎(«mena de cortina»), de l'italià stora, del llatí stōrea, segle XIX. Doblet del patrimonial estora.

Nom

estor m. ‎(plural estors)

1. Teixit de lli cru.
2. Cortina d’una peça que es plega verticalment i que deixa passar la llum.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sheer ^(en)
• Basc: estore ^(eu)
• Castellà: estor ^(es) m.
• Francès: store ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tor (2)
• Anagrames: resto, retos, roste, rotes, rotés, tesor, treso

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot