estor

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈtor/, occidental /esˈtoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Homòfon: astor
  • Etimologia: Del francès store ‎(«mena de cortina»), de l'italià stora, del llatí stōrea, segle XIX. Doblet del patrimonial estora.

Nom[modifica]

estor m. ‎(plural estors)

  1. Teixit de lli cru.
  2. Cortina d’una peça que es plega verticalment i que deixa passar la llum.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]