estofàreu

Potser volíeu: estofareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.tuˈfa.ɾəw/
	balear /əs.toˈfa.ɾəw/, /əs.tuˈfa.ɾəw/
Occidental:	/es.toˈfa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

estofàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de estofar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb estofar

Variants

• [2] estofeguéssou, estoféssiu, estofésseu, estofàssiu, estofàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·to·fà·reu (4)
• Anagrama: aforesteu