estiracabells

Català

Oriental:	central /əsˌti.ɾə.kəˈβɛʎs/
	balear /əsˌti.ɾə.kəˈbəʎs/, /əsˌti.ɾə.kəˈbɛjs/
Occidental:	nord-occidental /esˌti.ɾa.kaˈβeʎs/
	valencià /esˌti.ɾa.kaˈbeʎs/, /esˌti.ɾa.kaˈβeʎʃ/

estiracabells m. ‎(plural invariable)

Insecte odonat anisòpter, més petit que l’espiadimonis i que plega les ales en repòs (Brachytron pratense).
«Uns els anomenen teixidors, perquè volen com si anaren cosint l'aire; d’altres, senyoretes o damisel·les, fent referència al seu vol delicat i efeminat; d’altres, estiracabells, tallanassos, cavalls de serp o barratgines. Però el nom més freqüent a València és el de pixavins.» (Martí Domínguez i Romero, Bestiari, pàg. 165, 2000)