espirantització

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /əs.pi.ɾən.ti.d͡zə.siˈo/

Occidental: nord-occidental /es.pi.ɾan.ti.d͡za.siˈo/, valencià /es.pi.ɾan.ti.za.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: De espirant, el sufix -itzar i el sufix -ció.

Nom

es·pi·ran·tit·za·ci·ó f. ‎(plural espirantitzacions)

1. (fonètica) Procés de lenició que consisteix en la fricatització d’una oclusiva esdevenint espirant.

   El llatí habere esdevé haver en català, avoir en francès i avere en italià per espirantització.

Notes

• En català es produeix espirantització en les oclusives intervocàliques esdevenint aproximants: [b]>[β], [d]>[ð], [ɡ]>[ɣ].

Relacionats

• fricatització

Traduccions

Traduccions: espirantització

• Anglès: spirantization ^(en)
• Castellà: espirantización ^(es) f.

• Francès: spirantisation ^(fr) f.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot