escuràreu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: escurareu


Català
[modifica]

Verb[modifica]

es·cu·rà·reu

  1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de escurar
  2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb escurar


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

escuràreu

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de escurar
  2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de escurar