escàpol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əsˈka.puɫ/
	balear /əsˈka.poɫ/, /əsˈka.puɫ/
Occidental:	/esˈka.poɫ/

• Etimologia: De l'italià scapolo ‎(‘lliure’), de scapolarsi, del llatí vulgar *excapulare, de capulare ‎(‘caçar amb un llaç’), de capulum ‎(‘llaç’), segle XIII.

Adjectiu

escàpol m. ‎(femení escàpola, plural masculí escàpols, plural femení escàpoles)

1. Que ha aconseguit escapolir-se, deslliurar-se d’un perill.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: at large ^(en)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cà·pol (3)
• Heterograma de 7 lletres (acelops)
• Anagrames: capoles, capolés, polesca

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB