esbroncara

Potser volíeu: esbroncarà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: valencià /ez.bɾoŋˈka.ɾa/
• Rimes: -aɾa

Verb

esbroncara

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbroncar.

   [Jo] esbronqués, esbroncàs o esbroncara.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbroncar.

   [Ell/ella/vostè] esbronqués, esbroncàs o esbroncara.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bron·ca·ra (4)
• Anagrames: carbonar-se, carbonares