esbandiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əz.bənˈdi.ɾən/, occidental /ez.banˈdi.ɾen/
• Rimes: -iɾen

Verb

esbandiren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de esbandir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbandir.

Variants

• [2] esbandiguessen, esbandigueren, esbandissin, esbandissen

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·ren (4)