erupció

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ɾup.siˈo/, occidental /e.ɾup.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí eruptio.

Nom

erupció m. ‎(plural erupcions)

1. Expulsió violenta de material de l'interior de la Terra.
2. Infecció de la pell que comporta l'aparició de bosses de pus entre les capes de la dermis.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Eruption ^(de) f., Ausbruch ^(de) m.
• Anglès: eruption ^(en)
• Belarús: вывяржэ́нне ^(be) n. ‎(viviarjenne)
• Búlgar: изригване ^(bg) n. ‎(izrigvane)
• Castellà: erupción ^(es)
• Coreà: 분화 ^(ko) ‎(bunhwa)
• Esperanto: erupcio ^(eo)
• Feroès: gos ^(fo) n.
• Finès: purkaus ^(fi)
• Francès: éruption ^(fr)
• Gallec: erupción ^(gl) f.
• Hongarès: kitörés ^(hu)
• Islandès: gos ^(is) n.
• Italià: eruzione ^(it)
• Japonès: 噴火 ^(ja)
• Maori: hunga ^(mi)
• Neerlandès: uitbarsting ^(nl) f.
• Occità: erupcion ^(oc) f.
• Polonès: erupcja ^(pl) f.
• Portuguès: erupção ^(pt) f.
• Romanès: erupere ^(ro) f., erupție ^(ro) f.
• Rus: изверже́ние ^(ru) n. ‎(izverjénie)
• Serbocroat: erupcija ^(sh) f., ерупција ^(sh)
• Suec: utbrott ^(sv) n.
• Ucraïnès: ви́верження ^(uk) n. ‎(víverjennia)
• Xinès: 噴發 ^(zh) ‎(喷发, pēnfā)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·rup·ci·ó (4)
• Heterograma de 7 lletres (ceiopru)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC