epònim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈpɔ.nim/, occidental /eˈpɔ.nim/
• Rimes: -ɔnim
• Etimologia: Del grec antic ἐπώνῠμος ‎(epṓnymos, literalment «seguint el nom de»), equivalent al prefix epi- i el sufix -ònim, segle XIX.

Adjectiu

epònim m. ‎(femení epònima, plural masculí epònims, plural femení epònimes)

1. Que dóna nom a un lloc, poble, ciutat, país, època, moviment literari, artístic i, en general, a qualsevol concepte o objecte.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: eponymous ^(en)
• Castellà: epónimo ^(es)

Nom

epònim m. f. ‎(plural epònims)

1. Persona real o fictícia que dóna nom a un topònim o un moviment.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Eponym ^(de) n.
• Anglès: eponym ^(en)
• Castellà: epónimo ^(es) m.
• Francès: éponyme ^(fr) m.

Nom

epònim m. ‎(plural epònims)

1. Nom comú que prové d’un nom personal.

   Exemples: alzheimer és un epònim d’Alois Alzheimer, maquiavèl·lic de Nicola Macchiavello, mahometà de Mahoma.

Hiperònims

• deònim

Miscel·lània

• Síl·labes: e·pò·nim (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimnop)
• Anagrames: emponí, opinem, poníem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot