maquiavèl·lic
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /mə.ki.əˈβɛɫ.ɫik/, /mə.ki.əˈβɛ.ɫik/ balear /mə.ki.əˈvɛɫ.ɫik/ Occidental: nord-occidental /ma.ki.aˈβɛɫ.ɫik/, /ma.ki.aˈβɛ.ɫik/ valencià /ma.ki.aˈvɛɫ.ɫik/, /ma.ki.aˈβɛ.ɫik/
- Etimologia: De Maquiavel i el sufix -ic, per l’escriptor florentí Nicolau Maquiavel (1469-1527).
Adjectiu[modifica]
maquiavèl·lic m. (femení maquiavèl·lica, plural masculí maquiavèl·lics, plural femení maquiavèl·liques)
- (política, filosofia) Relatiu a Maquiavel o el maquiavel·lisme
- (política, filosofia) Actuar amb maquiavel·lisme, és a dir, sense escrúpols, per aconseguir l'objectiu proposat.
Derivats[modifica]
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Alemany: machiavellistisch (de)
- Anglès: Machiavellian (en)
- Castellà: maquiavélico (es)
- Esperanto: makiavela (eo)
- Francès: machiavélique (fr)
- Italià: machiavellico (it)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ma·qui·a·vèl·lic (5)