epicè

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: epice, epicé, épice, épicé


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ə.piˈsɛ/, occidental /e.piˈse/
  • Rimes:
  • Etimologia: Del llatí epicoenus, segle XIX, del grec antic ἐπίκοινος ‎(epíkoinos, «en comú»).

Adjectiu[modifica]

epicè m. ‎(femení epicena, plural masculí epicens, plural femení epicenes)

  1. Dit del substantiu amb gènere inherent però invariable pels dos sexes, mascle i femella.
    ’Girafa’ designa tant els mascles com les femelles, ’nadó’ tant els nens com les nenes.

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·pi·cè (3)

Vegeu també[modifica]