epicè

Potser volíeu: epice, epicé, épice, épicé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.piˈsɛ/, occidental /e.piˈse/
• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Del llatí epicoenus, segle XIX, del grec antic ἐπίκοινος ‎(epíkoinos, ‘en comú’).

Adjectiu

epicè m. ‎(femení epicena, plural masculí epicens, plural femení epicenes)

1. Dit del substantiu amb gènere inherent però invariable pels dos sexes, mascle i femella.

   ’Girafa’ designa tant els mascles com les femelles, ’nadó’ tant els nens com les nenes.

Variants

• epicé (valencià)

Traduccions

Invariable per sexe

• Anglès: epicene ^(en)
• Castellà: epiceno ^(es) m.
• Francès: épicène ^(fr)
• Gallec: epiceno ^(gl) m.
• Neerlandès: gemeenslachtig ^(nl)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·pi·cè (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot