epicè

Potser volíeu: epice, epicé, épice, épicé

Català

• Pronúncia: oriental /ə.piˈsɛ/, occidental /e.piˈse/
• Rimes: -ɛ
• Etimologia: (1803) Del llatí epicoenus, provinent del grec antic ἐπίκοινος ‎(epíkoinos, «en comú»).

Adjectiu

e·pi·cè m. ‎(femení epicena, plural masculí epicens, plural femení epicenes)

1. Comú als dos sexes, mascle i femella. Per exemple, "girafa" (tant per a mascles com per a femelles), "nadó" (tant per a nens com per a nenes).

Traduccions

epicè [1] (comú als dos sexes)

• Anglès: epicene ^(en)
• Castellà: epiceno ^(es) m.
• Francès: épicène ^(fr)

• Gallec: epiceno ^(gl) m.
• Neerlandès: gemeenslachtig ^(nl)

Referències

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot