envitricollat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bi.tɾi.kuˈʎat/
	balear /əɱ.vi.tɾi.koˈʎat/, /əɱ.vi.tɾi.kuˈʎat/
Occidental:	nord-occidental /em.bi.tɾi.koˈʎat/
	valencià /eɱ.vi.tɾi.koˈʎat/, /em.bi.tɾi.koˈʎat/

• Rimes: -at
• Etimologia: De *enviticolat, del llatí *inviticulatus, de vītīcula ‎(«sarment»).

Adjectiu

envitricollat m. ‎(femení envitricollada, plural masculí envitricollats, plural femení envitricollades)

1. (mallorquí, menorquí) complicat

Derivats

• envitricollar

Verb

envitricollat

1. Participi masculí singular del verb envitricollar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·vi·tri·co·llat (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB