envelliu
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /əm.bəˈʎiw/, balear /əɱ.vəˈʎiw/ Occidental: nord-occidental /em.beˈʎiw/ valencià /eɱ.veˈʎiw/, /em.beˈʎiw/
- Rimes: -iw
Verb[modifica]
envelliu
- segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de envellir
- segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb envellir
- segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb envellir
Variants[modifica]
- [2] envelligueu, envellisqueu
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: en·ve·lliu (3)
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
envelliu
- segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de envellir
- segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de envellir
- segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de envellir
Variants[modifica]
- [1] envellits
- [2] envellíats, envellíau
- [3] envellits