envelliu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈʎiw/
	balear /əɱ.vəˈʎiw/, /əɱ.vəˈjiw/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈʎiw/
	valencià /eɱ.veˈʎiw/, /em.beˈʎiw/

• Rimes: -iw

Verb

envelliu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de envellir.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb envellir.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb envellir.

Variants

• [2] envelligueu, envellisqueu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·lliu (3)

Català antic

Verb

envelliu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de envellir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de envellir
3. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de envellir

Variants

• [1] envellits
• [2] envellíats, envellíau
• [3] envellits