ensolir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ən.suˈɫi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: De assolir ‎(«atrapar»), contaminat pel prefix en-, segle XX.

Verb

ensolir intr.

1. (baixllobregatí, gelidenc) Enganxar-se els dits amb una porta, una finestra o un calaix.

   «Fa poc la meva perruquera em preguntava: “¿Com en dius, tu, d’enjumpir?” Jo li vaig respondre: “¿Enjum... què?” Es veu que vol dir, si més no a la Conca de Barberà, enganxar-se el dit en una porta. Vaig recordar que a Gelida jo havia sentit, per expressar exactament el mateix, ensolir.» (Jordi Llavina, Paraules, EL PUNT AVUI, pàg. 4, set. 2019)

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ensolir			haver ensolit
gerundi	ensolint			havent ensolit
participi	ensolit, ensolida, ensolits, ensolides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ensoleixo	ensoleixes	ensoleix	ensolim	ensoliu	ensoleixen
imperfet	ensolia	ensolies	ensolia	ensolíem	ensolíeu	ensolien
passat simple	ensolí	ensolires	ensolí	ensolírem	ensolíreu	ensoliren
futur	ensoliré	ensoliràs	ensolirà	ensolirem	ensolireu	ensoliran
condicional	ensoliria	ensoliries	ensoliria	ensoliríem	ensoliríeu	ensolirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ensoleixi	ensoleixis	ensoleixi	ensolim	ensoliu	ensoleixin
imperfet	ensolís	ensolissis	ensolís	ensolíssim	ensolíssiu	ensolissin
		ensolisses		ensolíssem	ensolísseu	ensolissen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ensoleix	ensoleixi	ensolim	ensoliu	ensoleixin

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... ensolit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... ensolir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... ensolit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... ensolit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... ensolit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... ensolit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... ensolir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... ensolit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... ensolit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... ensolit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: ensoleixo, ensoleix, ensolim

Sinònims

• enjumpir (conquenc)

Relacionats

• sangtraït

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: en·so·lir (3)
• Heterograma de 7 lletres (eilnors)
• Anagrama: lirones