ensolir

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): central /ən.suˈɫi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: De assolir ‎(«atrapar»), contaminat pel prefix en-, segle XX.

Verb[modifica]

ensolir intr.

  1. (baixllobregatí, gelidenc) Enganxar-se els dits amb una porta, una finestra o un calaix.
    «Fa poc la meva perruquera em preguntava: “¿Com en dius, tu, d’enjumpir?” Jo li vaig respondre: “¿Enjum... què?” Es veu que vol dir, si més no a la Conca de Barberà, enganxar-se el dit en una porta. Vaig recordar que a Gelida jo havia sentit, per expressar exactament el mateix, ensolir (Jordi Llavina, Paraules, EL PUNT AVUI, pàg. 4, set. 2019)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ensoleixo, ensoleix, ensolim

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: en·so·lir (3)
  • Heterograma de 7 lletres (eilnors)
  • Anagrama: lirones