enrogiguérem

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

enrogiguérem

  1. (col·loquial balear) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de enrogir
  2. (col·loquial valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrogir

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: en·ro·gi·gué·rem (5)