engueuler

Francès

• Pronúncia: /ɑ̃.ɡœ.le/ àudio (Lyon) ^ⓘ
• Etimologia: De gueuler.

Verb

engueuler

1. esbroncar, escridassar, renyar

   Elle a engueulé son fils car il a brisé la fenêtre avec son ballon.

   Ella ha renyat el seu fill perquè ha trencat la finestra amb la pilota.

2. insultar-se, maltractar-se

   Je ne sais absolument rien que ce que je viens de vous dire : Turinaz et Rocafort se sont engueulés dans les journaux; un point, c’est tout, et j’ignore absolument pour quel motif. ()

   L'únic que sé és això que us vaig a dir: Turinaz i Rocafort s'han maltractat als diaris, un punt, això és tot, i ignoro absolutament per quin motiu.