enarti

Potser volíeu: enartí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈnar.ti/, occidental /eˈnaɾ.ti/

Verb

enarti

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enartar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enartar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enartar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enartar.

Variants

• [1] enarto, enarte
• [2] enarte
• [3] enarte
• [4] enarte

Miscel·lània

• Anagrames: arniet, atenir, retina, traïen