empairar-se

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əm.pəjˈɾar.sə/
balear /əm.pəjˈɾaɾ.sə/, /əm.pəj.ɾərˈsə/
Occidental:  /em.pajˈɾaɾ.se/
  • Rimes: -aɾse
  • Etimologia: Fals tall sil·làbic de pairar-se’n per les formes proclítiques (ens en pairem > ens empairem).

Verb[modifica]

empairar-se intr. pron.

  1. (gironí, empordanès) Pairar-se d’alguna cosa, no complir una obligació.
    Em vaig empairar d'anar a treballar a l'hort.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: m'empairo, s'empaira, ens empairem

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·pai·rar·se (4)

Vegeu també[modifica]